L’hàbit de pràctica
Per Aràdia Sánchez de la Blanca
L’aprenentatge d’un instrument musical implica, a trets generals, aprendre música, aprendre moviments, relació amb els altres, disciplina i responsabilitat. És evident que quan un nen comença a aprendre qualsevol disciplina o hàbit, necessita un guia, un referent, un adult que l’acompanyi en aquest procés. És important tenir en compte que, a diferència d’altres matèries, la classe d’instrument s’imparteix generalment una o dues vegades per setmana. Per aquest motiu i per a que el procés d’aprenentatge sigui adequat, és imprescindible establir un hàbit de pràctica a casa. Només d’aquesta manera aconseguirem progressos. Tenir un hàbit vol dir incorporar a la nostra vida quotidiana allò que estem fent. Per això, per tal de treure partit de l’educació musical que estan rebent els estudiants, cal que la música formi part de les seves vides quotidianes.
El llibre Ability Development from Age Zero (1969) -escrit per un dels pedagogs més representatius del segle XX, S. Suzuki- ens parla de la responsabilitat dels pares davant de l’aprenentatge:
“La persona que planta una llavor en el seu camp i la cultiva, és el cultivador. Els pares són els cultivadors. Ells són els únics responsables d’educar els seus fills amb amor (…) Ningú més que els pares té la responsabilitat de criar als seus fills perquè es converteixin en bones persones. El professor és qui coopera amb els pares per educar al seu fill; els pares són els qui han de preguntar sobre aquesta cooperació al professor i el professor hi ha d’estar d’acord. Pensem que si un nen comet un crim, els pares són els responsables davant la llei i no els professors. Això demostra que la responsabilitat de l’educació dels infants és a casa. Tot i així, hi ha pares que obliden el seu deure i deixen la responsabilitat de l’educació dels seus fills totalment en mans de les escoles. Alguns pares senten la responsabilitat per primera vegada quan els seus fills actuen en contra de la llei. Aquesta és la conseqüència de la causa i l’efecte.”
Tot i que l’últim exemple pot semblar extremat, és evident que el paper dels pares és insubstituïble en l’educació dels seus fills, tot i que sovint els pares se senten insegurs en relació a l’educació musical, perquè normalment no han rebut aquest tipus de formació. Malgrat això, són les persones idònies per a motivar als seus fills davant de qualsevol aprenentatge.
Com podem motivar als nostres fills a casa?
Abans de platejar-nos com podem motivar i crear l’hàbit de pràctica a casa, és important saber que la motivació es presenta de dues formes: La motivació intrínseca, que genera el mateix individu i que l’autoestimula per a perseguir uns determinats objectius, per plaer propi, i la motivació extrínseca, que es genera a partir d’estímuls externs per part de pares, professorat, amics, entorn, etc.
És evident que els pares i els professors, són els “estimuladors” davant de l’aprenentatge; els pares, amb ajuda dels professors, són els únics que poden ajudar a construir qualsevol hàbit. Creant aquest espai de pràctica a casa aconseguirem rendibilitzar al màxim l’educació musical.
Crear l’hàbit d’una activitat que no forma part de la nostra vida no és una tasca fàcil, per això, per tal de facilitar a les famílies la participació en el procés d’aprenentatge musical dels seus fills, proposo deu punts a tenir en compte:
1. Hi ha tants nens com maneres d’aprendre: Cadascú té el seu ritme i procés d’aprenentatge.
El medi d’aprenentatge d’un ésser humà és el grup, malgrat cada individu aprèn d’una manera. Per això els resultats no són sempre idèntics. Hem de ser respectuosos i valorar els diferents ritmes d’aprenentatge. Tots els nens tenen condicions físiques i cognitives diferents, i per tant aprendran sempre de forma diferent.
2. Acompanyar-los en el procés d’aprenentatge (mirant l’agenda, tenint contacte amb el professor, escoltant...)
Ja que és difícil ajudar a aprendre una cosa de la que no som gaire experts, és bàsic mantenir al dia el contacte amb els professors, revisar l’agenda per saber que “toca”, i tenir clars quins objectius ha d’aconseguir per la propera classe. Podem demanar al professor que ens ho expliqui, que ens faci més anotacions a l’agenda, demanar d’entrar a classe... Com més bé coneguem què fan a classe i què han d’aconseguir, més podrem ajudar a casa.
3. Els nens no s’organitzen, els organitzem. Cal crear un hàbit de pràctica.
En general, un hàbit no s’aconsegueix d’un dia per l’altre i cal treballar-lo i repetir-lo per aconseguir ser autònoms. Un hàbit no és qüestionable ni negociable, s’ha de fer. Quan ja està incorporat a la vida diària, l’hàbit deixa de ser qüestionat i passa a ser realitzat sense inconvenients.
4. Procurar disposar de les condicions d’estudi òptimes.
Tenir l’instrument a un lloc visible, tenir la cadira preparada, llum adequada, tenir les partitures o els cd’s a mà, evitar distraccions, sorolls, si hi ha germans procurar que tots estiguin fent tasques similars…
5. No estar tota l’estona “a sobre” mentre practiquen, els hem d’acompanyar però no “agobiar”.
Intentar que cada vegada siguin més autònoms en la pràctica diària i no estar pendent tota l’estona. Hem d’intentar que l’estona d’estudi sigui una estona agradable.
6. Utilitzar el reforç positiu quan practiquen. Les persones aprenem millor si ens sentim segures de nosaltres mateixes.
Encara que “no soni bé” o ens sembli que no estan fent el que han de fer exactament, hem de ser positius i trobar els estímuls i les paraules adequades per a que intentin millorar.
7. Tocar un instrument té valor per si mateix, no cal premiar-los.
Hem d’intentar convèncer als nens de que tocar un instrument és un privilegi, i requereix una implicació a casa que no hauria de ser premiada. Evitar les negociacions respecte l’hàbit de pràctica (o potser els permetem negociar que es rentin les dents? O els premiem quan ho fan?)
8. Fomentar el respecte cap als companys i evitar la comparació i la competició.
Evitar la competència i la comparació i potenciar la cooperació i el respecte, valors imprescindibles per a viure en societat.
9. Fomentar un ambient musical a casa, posant discos, assistint a algun concert, emprant internet…
Un nen no es rentarà les dents o menjarà peix si els seus referents no ho fan. Hem d’intentar que la música formi part de les nostres vides quotidianes i que no sigui una activitat aïllada.
10. No esperar progressos immediats.
En l’aprenentatge d’un instrument hi intervenen altres aprenentatges: desenvolupament motor, desenvolupament de l’oïda interna, interiorització de la pulsació, lectura… Tots aquests aprenentatges porten temps, i hem de tenir paciència. Això si, hem de tenir clar que hi ha una relació directament proporcional entre la pràctica i els progressos.
